Com posen de manifest els trastorns climàtics, la relació de l'ésser humà amb la Terra, única Casa Comuna que té per viure, ha sobrepassat un límit sistémico: ni els recursos naturals són infinits ni cal suposar un progrés infinit. La humanitat s'enfronta així a una qüestió global que és més ètica que científica. Es necessita amb urgència una ètica de la Terra que li retorni la seva vitalitat vulnerada. Però aquesta ètica no se sostindrà si no va acompanyada d'una espiritualitat que tiri les seves arrels en una raó cordial i sensible. Solament així cal generar una cura i un compromís seriós d'amor, responsabilitat i compassió cap a la Casa Comuna. La vida de l'esperit, que s'alimenta de béns no tangibles, és el suplement d'ànima que convoca a accions salvadores i regeneradores de la Mare Terra. «Com pertany a l'essència de l'humà, la cura pot ser la base per a un consens mínim sobre el qual es pugui fundar una ètica planetària, comprensible i practicable per tots» (Leonardo Boff).