En un lloc sense nom i en una època indeterminada, enmig d'una naturalesa que sembla mutante, un poble aïllat viu sotmès a una rígida i cruel sèrie de normes. Els seus habitants estan sota la permanent amenaça dels caramenos, uns éssers que habiten a l'altre costat de les muntanyes i als quals mai ha vist ningú, i les envestides del riu que soscava les seves cases. Un jove de catorze anys, després d'assistir a una profanació, comença a rebel·lar-se contra totes les lleis, al mateix temps que sedueix i conquesta a la seva madrastra. Mercè Rodoreda, que segons García Márquez va escriure la novel·la "més bella que s'ha publicat a Espanya després de la Guerra Civil", ens brinda amb aquesta novel·la pòstuma un esplèndid testament literari, en el qual teixeix una trama alegórica per mostrar-nos la realitat de la vida en les societats on s'ha destruït tot besllum de llibertat i on s'ha reprimit tota iniciativa individual.