Aquest llibre estudia els populismes en les Américas i Europa. Al llarg del text s'argumenta que cal prendre de debò les crítiques populistes a les democràcies excloents i que el populisme no és aliè a la democràcia sinó que és part constitutiva d'aquesta. També s'il·lustra amb exemples històrics que les solucions que proposen els populistes redueixen la complexitat de la política a la lluita entre dos camps antagònics. Obliguen a prendre partit entre una opció vesteixi com l'encarnació dels veritables interessos populars i l'altra com la qual representa els interessos de l'oligarquia i de les castes. Malgrat les seves crítiques vàlides a les exclusions de la democràcia elitista i de les seves promeses de retornar el poder al poble, una vegada que els populistes van arribar en poder van deformar la democràcia transformant les eleccions en l'aclamació plebiscitaria del capdavanter, atacant als mitjans crítics que garanteixen el pluralisme d'opinions i restringint les activitats de les organitzacions crítiques de la societat civil com les ONGs i els moviments socials.