De la Premio Nobel de Literatura 2015, una obra mestra inèdita fins ara que recull el record dels nens que van sobreviure a la segona guerra mundial. Un tema de gran interès des d'una perspectiva totalment diferent. La Segona Guerra Mundial va deixar gairebé tretze milions de nens morts i, en 1945, solament a Bielorússia, vivien en els orfenats uns vint-i-set mil orfes, resultat de la devastació produïda per la guerra en la població d'aquest país. A la fi dels anys vuitanta la Premio Nobel Svetlana Alexiévich va entrevistar a aquells orfes i va compondre amb els seus testimoniatges un emocionant relat d'una de les majors tragèdies de la història. Aquesta obra mestra inèdita constitueix un retrat personal i profundament commovedor del conflicte en el qual la pròpia autora no intervé més enllà del pròleg: són els seus protagonistes els que parlen conformant amb les seves paraules una espècie de memòria coral de la guerra, original, autèntica i fascinant. «[...] per la seva escriptura polifònica, que és un monument al valor i al sofriment en el nostre temps.», paraules del Jurado de l'Acadèmia Sueca en atorgar a l'autora el Premi Nobel de Literatura 2015. «Em dedico a la història omesa, les petjades imperceptibles del nostre pas per la terra i pel temps. Recullo la quotidianitat dels sentiments, els pensaments i les paraules. Intento captar la vida quotidiana de l'ànima.» Svetlana Alexiévich Ressenya: «Alexiévich porta més de trenta anys lluitant amb censors i tirans per donar veu als sense veu.» Felipe Sahagún, El Cultural d'El Mundo