Al començament del segle VII a. C., la guerra va canviar amb la introducció de l'escut hoplita i la seva doble abraçadora i de la formació tancada de la falange. En aquest nou estil de combat, el guerrer va substituir les seves llances llancívoles per una llança pesada d'escomesa; el nou escut, a més, molt més gran, pesat i difícil de sostenir que els models d'una sola rosteix, tenia ple sentit sol dins d'una formació tancada on cada guerrer podia protegir el seu costat dret darrere de l'escut del company situat a la seva dreta, per la qual cosa els homes s'organitzaven en files ordenades amb un espai d'entorn d'un metre entre ells i en columnes de vuit homes en fons. La falange precisava molts més homes i molta major cohesió que les formacions obertes de l'Època Fosca, i en ella era fonamental que cada home mantingués el seu lloc en la formació per protegir al seu company i trencar així la formació de l'enemic. Mentre que durant l'Època Fosca els guerrers combatien com una massa desorganitzada, oberta i fluïda subordinada a l'elit, els hoplitas en l'Antiga Grècia van passar a exercir un paper decisiu en la falange: al contrari que els herois homèrics, que buscaven solament l'honor individual, els hoplitas que apareixen en les triaves de Tirteo havien de mantenir la seva posició en la falange per guanyar així glòria per a la seva ciutat. La falange grega representava un cas únic en la guerra antiga, doncs cada guerrer era un ciutadà en la seva comunitat i havia d'aportar les seves pròpies armes per participar en la seva defensa. O, almenys, aquesta ha estat la visió tradicional de la guerra hoplítica, visió tradicional posada en qüestió i revisada en Homes de bronze. Hoplitas en l'Antiga Grècia. Homes de bronze. Hoplitas en l'Antiga Grècia presenta un dels temes més importants i debatuts de la història clàssica: com lluitaven els hoplitas grecs, i quin paper, si ho va haver-hi, va tenir la guerra hoplítica en la conformació de la polis grega? Aquesta obra és el resultat en paper del congrés que a l'abril de 2008 va tenir lloc a la Universitat de Yale, i que va reunir als principals especialistes de la matèria, per avançar en el debat i portar-ho a un públic més ampli. Els autors, Paul Cartledge, Lin Foxhall, John R. Hali, Victor Davis Hanson, Donald Kagan, Peter Krentz, Kurt Raafl aub, Adam Schwartz, Anthony Snodgrass, Hans van Wees i Gregory Viggiano, a més d'explicar el context històric i la importància de la qüestió hoplita, proporcionen noves proves, explicacions i teories sobre l'origen, la naturalesa, l'estratègia i la tàctica de la falange hoplita i el seu efecte en la cultura grega i en el naixement i desenvolupament de la polis i les seves estructures polítiques.