G.H. Hardy va ser un dels millors matemàtics d'aquest segle, reconegut entre els seus contemporanis com un «matemàtic autèntic, el més pur entre els puros». Aquesta Apologia, escrita emotivament quan el seu poder creatiu matemàtic estava ja en el seu ocàs, és un relat brillant i captivador de les matemàtiques considerades com a molt més que una ciència, que ens proporciona una de les millors visions de com discorre la ment d'un matemàtic en ple procés de treball. De fet, aquest llibre està àmpliament considerat com una de les millors penetracions en la ment d'un matemàtic professional, escrita per a profans. A les seves pàgines, Hardy defensa el valor de la matemàtica teòrica més abstracta i la bellesa com a valor indispensable de les bones teories matemàtiques per sobre d'altres valors com la seva aplicabilitat o rellevància per als problemes de física. Quan va ser publicada en anglès per primera vegada, Graham Greene la va aclamar, juntament amb els quaderns de notes d'Henry James, com «la millor narració del que representa el ser un artista creatiu». El pròleg de C. P. Snow a l'edició anglesa proporciona algunes claus de la vida de Hardy, incloent les anècdotes relatives a la seva col·laboració amb el matemàtic indi Ramanujan, els seus aforismes i la seva passió pel críquet. Est és un relat únic de la fascinació per les matemàtiques i d'un dels seus exponents més convincents dels temps moderns.