La vida, per sobri de tantes cuses, acaba manant sempre. I és aquesta la idea que sobrevola en cada un dels zinc relats, autèntiques nouvelles, d'aquest llibre. Zinc contes que explorin quines són els capis de la realitat, en totes els direccions, per intentar saber què ocultin. Una pèrdua que fa molt de malament, enmig d'una guerra, a causa d'una altra guerra que potser no és la mateixa i és més íntima. Personis que és busquin, és mouen i al final és troben, en un moviment que és sobretot vertical. Jardins i textos perduts que s'ofereixen a qui els vulgui treballar. Una dona que posa els seus pensaments al forn per veure si s'acabin convertint en alguna cosa que és pugui menjar i que al final... Un reconeixement personal que obri els portis del futur enmig del bosc.  Zinc contes que explorin quines són els capis de la realitat, en totes els direccions, per intentar saber què ocultin. La vida te lleis pròpies, i la bona literatura acaba abocant els seus protagonistes a buscar i remenar possibilitats que d'entrada ignorin. Núria G. Caldés modula a la seva manera aquesta idea, i segons escriu Àlex Broch al pròleg, «els contes són clares apostes per la vida. Dels no tan petites tragèdies de la quotidianitat és fa una afirmació de vida segurament perquè és vol i és necessita creure en la vida». Els personatges és necessiten, s'explorin, i de vegades és troben.