Aquest llibre és de tot menys poesia, així que una vegada fetes les presentacions, benvingut. Vull confessar-te dues coses abans que endinsis en aquest univers. La primera i més important és que torno. I ho faig per dir-te que mai vaig haver de deixar-te fugir. Em vaig equivocar, em vaig equivocar i et vaig trobar. I torno i et confesso que t'he mentit. A tu i al món sencer. Decideixo tornar i a més ho faig amb la intenció de morir entre els teus braços. La segona, i per això menys important, és que aquí no hi ha filtres. Est sóc jo; o ho prens o ho deixes. Assec tot el que llegiràs; et vaig odiar gairebé tant com et vaig voler? Si apropes una mica algunes pàgines a la teva oïda, és probable que no escoltis el meu cor, ja que ara solament batega si li prestes una mica d'atenció? Tant de bo pogués escriure una altra història que no fos la que llegiràs, però no la hi ha, no la va haver-hi. En aquestes fulles m'he esplaiat; en aquestes fulles t'he oblidat... Gràcies el meu príncep per endinsar-te en els meus palaus i permetre'm reconstruir tot el que huracans i terratrèmols van derrocar. Benvingut siguis a tots els meus palaus i ara, a tot el nostre imperi,David Calvo Celopan.