Deu anys després de l'inici de la crisi, no existeix un diagnòstic compartit sobre les seves causes i conseqüències. A Espanya, el consens postula que la duresa de la recessió va reflectir la falta de solidaritat europea i les polítiques d'austeritat que va imposar Alemanya. El treball de Josep Oliver va a contra corrent d'aquest diagnòstic. En ell destaca la pèrdua de competitivitat i l'enorme augment del deute privat de la dècada prodigiosa (1997-2007) com els factors que expliquen l'esclat de la crisi a Espanya. Amb aquests vímets, en 2008 la sort estava tirada i la primera crisi (2008-2011) no era evitable. Però sí ho era la del deute sobirà (2011-2013), la que va posar a Espanya a la vora del precipici i va resultar en el dolorós intercanvi entre dures reformes i ajuda europea. El volum culmina amb els anys 2014-2017, els de la recuperació, i l'advertiment que els problemes que van conduir al col·lapse de 2007-2008 tan sol han estat parcialment superats.