Werner Heisenberg va ser, durant uns anys, un dels homes més temuts d'Occident. No en va liderava el programa nuclear nazi, fet i fet fallit. La seva col·laboració amb aquest règim criminal anava a aombrar un llegat extraordinari en el científic: en 1925, havia formulat el marc teòric que canalitzava el furiós raudal de troballes quàntiques de les dècades anteriors i, dos anys després, postulava el seu cèlebre principi d'incertesa. En un sentit crucial, va afirmar Heisenberg, l'observador influeix en la realitat que està observant. Aquest principi i les seves conseqüències van deixar perplex a més d'un, entre ells a Einstein, que va escriure a manera de protesta: «M'agrada creure que la Lluna segueix aquí encara que no l'estigui mirant».