La matinada del 5 d'octubre de 1934, animats per una convocatòria de vaga general que fracassarà en la resta d'Espanya, els miners d'Astúries s'alcen contra les autoritats i prenen el control d'ajuntaments i casernes de la Guàrdia Civil. Des del govern de la República s'opta per respondre amb tota la duresa possible per sufocar la «Comuna asturiana», que trigaria dues setmanes a ser derrotada. El balanç va ser duríssim: gairebé 1.500 morts, més de 2.000 ferits i més de 30.000 presoners. Manuel Chaves Nogueres i Josep Pla corresponsals dels diaris Ara i La Veu de Catalunya van ser dues dels primers periodistes que van poder entrar a Astúries una vegada restablit l'ordre republicà; des d'allí van explicar els successos esdevinguts durant les dues setmanes anteriors, en les quals es va arribar a encunyar moneda pròpia i ciutats com Oviedo van quedar destrossades. José Díaz Fernández, per qui els fets eren molt propers, publicaria a l'any següent el llibre Octubre vermell a Astúries, un reportatge novelado sobre el mateix tema. Aquest volum recull els textos d'aquests tres grans escriptors sobre la revolució d'Astúries, un capítol clau de la història espanyola del segle XX. «El que uneix als tres autors és "la seva concepció literària de la crònica i el reportatge". A aquesta voluntat d'estil s'unia a més que en aquell moment els tres estaven ja en plena maduresa professional.»Alberto Gros (El Cultural) «Magnífics documents on el periodisme desplega un eficacísimo art literari al costat d'una rotunda voluntat d'objectivitat.»Miquel Escudero (La Vanguardia) «Un llibre esplèndid que hauria de ser lectura obligatòria en les Facultats de Periodisme.»Víctor Fernández (La Razón)