Fins a quin punt hauríem d'utilitzar la tecnologia per perfeccionar als éssers humans? A causa dels extraordinaris avanços en biomedicina, hem de trobar una resposta a aquesta pregunta. El perfeccionament humà pretén augmentar les capacitats humanes per sobre de nivells normals. Diverses formes de perfeccionament humà ja estan sent utilitzades. Molts estudiants i acadèmics prenen medicaments per al seu desenvolupament cognitiu amb l'objectiu d'aconseguir un avantatge competitiu. Alguns atletes professionals potencien el seu rendiment amb substàncies legals i il·legals. Molts empleats d'oficines comencen cada dia amb una dosi de cafeïna. Això és solament el principi. A mesura que avancen la ciència i la tecnologia, impulsar les habilitats humanes bàsiques per augmentar o ajustar la cognició, estat d'ànim, personalitat i rendiment físic, i per controlar els processos biològics subjacents a l'envelliment normal, serà cada vegada més factible. Alguns suggereixen que aquests avanços ens portaran més enllà dels límits de la naturalesa humana. Aquestes tendències i aquestes grans possibilitats que poden donar-se en el futur plantegen interrogants ètics trascendentes. Aquests han generat un debat públic intens i s'han convertit en el tema de conversa central en el que a ètica pràctica es refereix. Hauríem d'estar de costat dels bioconservadores i renunciar a l'ús de qualsevol intervenció biomèdica que el seu objectiu sigui potenciar les habilitats humanes? Hauríem de recolzar als transhumanistas i donar la benvinguda a noves oportunitats? O hauríem de trobar una solució mitjana? Aquesta obra, Millorament Humà, presenta les últimes tendències en aquest debat crucial: contribucions originals realitzades per molts dels ètics i pensadors morals més importants del món, que ofereixen una àmplia gamma de perspectives, així com per defensors i escèptics, entusiastes i moderats. Est és el debat que determinarà el desenvolupament de la humanitat en un futur proper.