Ningú pot oblidar una veritat editorial de totes les èpoques: cada obra, en forma d'exemplar, comença sent un simple ben material que solament es convertirà realment en llibre quan un lector ho introdueixi en el seu univers personal i ho enriqueixi de forma singular. En cas contrari, l'exemplar segueix sent un munt de fulles impreses. Quin és l'aportació intel·lectual de l'editor si es plega a una selecció d'autors que no ha fet ell, a una escriptura que prové de mons en els quals l'eslògan reductor substitueix a la veu elaborada, a una escriptura empobrida per la pasteurització de qualsevol idea elevada, amb un calendari que no ha marcat ell? En definitiva, a tot el que és contrari a la lenta construcció d'un catàleg en el qual preval la visió personal de l'editor? La querella dels antics i els moderns s'alimenta en gran part del fet que els termes lliuro i editor tenen en cada cas una accepció diferent. Tant pel seu títol com per les seves tesis, la present obra convida a observar aquest fenomen més d'a prop.