Nascuda a Tànger, de pare gibraltareny i mare andalusa, envoltada d'amigues hebrees sefarditas, Juanita és una solterona ressentida en una ciutat cosmopolita i liberal, punt de trobada d'artistes i cultures, un entorn en vies d'extinció. Sota la personalitat estricta i rabiosa de Juanita, presa d'una moral hostigadora amb la qual jutja a els qui l'envolten, flueix un torrent d'anhels ocults, la fascinació pel cinema, l'atracció que li provoquen els homes, l'enveja i la gelosia que sent cap a la seva germana, símbol de tot allò que és modern i obert, enfront de la desolació i la irremeiable solitud de la seva pròpia vida buida. «Una de les millors novel·les espanyoles del segle xx, la millor potser entre les maleïdes», Javier Valenzuela, El País.