Rebel i polèmic, apassionat revolucionari, sense por ni embuts, Pasolini destaca al segle xx europeu per la seva consciència crítica i una aguda intel·ligència lírica. Pensador contra el món burgès que li va tocar en sort (enfrontat tant al Partit Comunista Italià ?al que mai va renunciar? com a l'ortodòxia grisa de l'univers catòlic italià de postguerra), la seva figura s'alça, majestuosa, igual que aquest llibre de viatges, en un món ?l'actual? presidit per la indiferència. La lectura de l'olor de l'Índia hauria de servir com a invitació a apropar-se, de nou, a l'obra d'aquest cattivo mestre, per gaudir amb les seves pel·lícules, per submergir-se en la seva poesia. És, a més, per si mateix un llibre fascinant. En ell, la indagació antropològica i ètica conviu amb la passió pel desconegut: d'una banda, la bellesa dels temples de Benarés, les nits de Bombai, les ribes del Ganges, tot l'encant d'una terra aliena i incomprensible; per l'altre, l'horror de l'existència que allí es porta, i que per Pasolini «té els caràcters de la insoportabilidad».