El Tao Et Ching es tradueix com el Clàssic de Camins i virtuts. El llibre, segons diu la llegenda, va ser escrit al voltant de l'any 700 a. C., i el seu autor és Laozi («Vell Filòsof», «Ancià Maestro»), de qui es diu fos un archivista de la cort imperial durant la dinastia Zhou. No obstant això, l'autenticitat d'aquests detalls és encara objecte de discussió. El Tao Et Ching descriu una força, cridada dao (Tao), que és l'ordre del món. En l'antiga Xina, les disputes sobre el dao versaven sobre la millor manera d'aconseguir l'harmonia social. Es tracta d'un volum breu amb 81 capítols que exposen la filosofia taoísta dirigida en dos sentits. Un és la transmissió de la idea de Tao i de la manera d'obrar del «home sant o savi» que l'arriba a conèixer. D'altra banda, el Tao Et Ching aconsella als governants per regir de forma sàvia. A Xina, la filosofia de la naturalesa i la visió del món estan impregnades del pensament taoísta, per això, molts artistes, pintors, cal·lígrafs i fins a jardiners han usat aquest llibre com a font d'inspiració.