L'Avió Club va ser un dels locals més singulars de l'època de la moguda. Per ell va passar mitjana Espanya, gents molt diverses que cantaven al són que tocava César, un pianista tret d'una pel·lícula o un blues, però que, a diferència dels pianistes dels blues i les pel·lícules, somreia tota l'estona, sense el menor besllum de malenconia. A l'Avió no s'anava a figurar ni a fer tertúlies. S'anava a viure. En aquesta novel·la, Carlos Santos rememora aquells anys, aquell bar, aquelles gents, la música que els acompanyava, el fum que ho envoltava tot amb la seva boirina..., i compon un meravellós relat ple de vivències ochenteras, incloses sexuals i polítiques, en el qual qualsevol semblança amb la realitat no és mera coincidència.