Per referir-se a la seva obra assatgística Chesterton solia dir que era un simple periodista jocós que escrivia breus articles setmanals sobre assumptes graciosos, i una vegada en què una admiradora se li va apropar per dir-li que semblava saber infinitat de coses, li va contestar escaridament: «Madame, jo no sé gens, sóc un periodista». La modèstia de l'escriptor va acabar persuadint a molts dels seus contemporanis, entre ells Auden, qui només va descobrir el valor dels assajos de Chesterton quan li van encarregar la selecció que el lector té a les seves mans. En ella, el poeta anglès reuneix els textos de Chesterton que li semblaven tan amens i aguts com les seves peces periodístiques, però molt més enjundiosos i penetrants, i ens brinda una excel·lent ocasió per descobrir o rellegir a un dels escriptors més lúcids i brillants de la primera meitat del segle passat.