La Lògica de Hegel és una doctrina de les categories, és a dir, de les determinacions summament generals del pensament: com, per exemple, qualitat, cosa, causa o finalitat. Conté una prolixa revisió dels llibres metafísics d'Aristòtil i, alhora, de la "Lògica transcendental" de la Crítica de la raó pura. Però a diferència de la Lògica de Kant, la de Hegel no és una doctrina sobre les condicions de possibilitat del coneixement empíric, ni sobre la síntesi que del divers en la intuïció obra suposadament l'enteniment humà, ni concretament -almenys no en particular- sobre el jutjar. La pregunta que la suscita és més aviat: són les categories del pensament més generals -per exemple, qualitat, quantitat, relació, sustancialidad, però també límit, ser essencial, aparença, causalitat, objectivitat, vitalitat o caràcter ideal- veritables? Això és, pot pensar-se amb elles la veritat? I, per cert, què és ser veritable? Què és la veritat? Aquest volum reuneix assajos de George vaig donar Giovanni, Paolo Giuspoli, Félix Duc, Jacinto Rivera de Rosers, Román G. Cuartango, Mário Jorge de Carvalho, Edgar Maraguat i Vittorio Hösle sobre aspectes diversos de la Lògica hegeliana. Edgar Maraguat (Barcelona, 1973) és professor contractat doctor del Departament de Filosofia de la Universitat de València. Ha editat amb anterioritat: G. W. F. Hegel, Sobre el projecte de reforma anglès (2005) i F. W. J. Schelling, Cartes filosòfiques sobre dogmatisme i criticisme (2009).