En els últims temps s'ha escrit sobre el sacerdoci femení, però falta un tipus de literatura que reflecteixi la mística d'aquestes dones anomenades. Aquesta obra no és un llibre de teologia sistemàtica, sinó una narració a dos nivells: el que l'autora -a partir d'un Succés- diu a Déu i el que diu de Déu. La vida narrada pot fer-se teologia sense enunciar Déu és així, sinó Déu se m'ha mostrat així. Aquest tipus d'escriptura pot ser un lloc teològic capaç de fer cremar el cor mentre les paraules parlen. L'obra planteja la necessitat que la teologia i la vida vagin juntes; desitja alleujar el sofriment de moltes persones que han abandonat la religió perquè l'han sentit com una pesada càrrega que deshumanitza i anhela ajudar al fet que moltes dones es reconeguin i s'atreveixin a parlar. María Elena Garmendia és carmelita descalça. Juntament amb altres dones amb vocació dedica part del seu temps a escoltar a les persones que connecten en kraugeruah@gmail.com.