En aquest nou llibre, Juan Antonio Masoliver Ródenas reuneix dos poemaris, «La negació de la llum» i «El cementiri dels déus», en els quals elabora el seu univers poètic de maduresa, impregnat d'erotisme i vitalitat, però també de nostàlgia i esquinçament: «Recórrer amb la mirada el que uns altres capten amb la memòria. | No amb la mirada: amb els ulls. | Tornar més enllà del passat | a les coves del pedernal i dels signes | [...] Convertir la matèria en moviment, | l'aire en partitura, | la vida en un mural on ballen | les mares de la primera dona | entre el pulular de hombrecillos amb barret | perduts en els laberints del no-res, | el món en un bagul amb peixos | de nacre, llavors, flors de algarrobo, | ulls i dents de cavall. | Recórrer amb la mirada el buit, | omplir-ho de traços, de mala herba | i tornar a les golfes d'Àger | on una mare dorm | en l'oblit, entre ombres de tinta | i flautes índies, bressolada | pel plor del fill | que li demana la clau | on s'oculten tots els secrets».