Isidore acaba d'aterrar en l'adolescència. Els seus germans Berenice, Aurore i Leonard van camí de doctorar-se amb vint-i-quatre anys; Jeremie toca en una orquestra simfònica, i Simone anhela ser novel·lista. Isidore mai ha escrit una tesi doctoral, però s'adona de coses que la resta semblen ignorar; així que, quan la tragèdia irromp en les vides de la família Mazal, Isidore és l'únic en percatarse de com els seus familiars breguen amb el dolor, i, probablement, sigui l'únic que pugui ajudar-los si abans no s'escapa de casa. Isidore ens obre la porta a la vida d'uns personatges coneguts però sorprenents. La seva esplèndida empatia, combinada amb la seva profunda ràbia, fan d'ell un personatge en el qual l'elegíac es barreja amb el còmic per derivar en una conclusió esquinçadora.