Aprendre a resoldre conflictes és una oportunitat per educar emocionalment. Els emocions estan a la base de qualsevol conflicte, per tant, la seva gestió demana intervenir en els emocions més que en el conflicte mateix. Crec que sovint hem caigut al parany de gestionar directament el conflicte sense tenir en compte si estàvem ajudant o no que és produís un canvi en la gestió emocional dels personis que intervenien en el conflicte. Permeteu-em que ho expliqui millor amb un exemple: "És l'hora del pati. La Laura i la Carla s'estan barallant. La mestra s'apropa i pregunta què passa. La Carla diu que la Laura no li deixa la bicicleta i que ella la vol. La Laura diu que la Carla sempre la vol i no la deixa mai... La mestra els diu que han d'entendre que només hi ha una bicicleta i que s'han de posar d'acord i anar-hi una estona cadascuna. Tant la Laura com la Carla continuen agafades a la bicicleta i no la deixen anar. La mestra els diu que si no és posin d'acord, ella els prendrà la bicicleta. Els dues encara agafen més fort la bicicleta volent-la prendre a l'altra. La mestra els diu que com que així no hi ha maneres, agafa la bicicleta i es l'emporta iv els diu que han d'aprendre a compartir els cuses." Fixem-ens que la mestra sí que posa fi a la baralla entre els nens, però la pregunta interessant és si realment ajuda a la gestió emocional que rau a la base del conflicte. Què senten els dues nens? I sobretot, la gestió del conflicte que fa la mestra, contribueix a educar emocionalment? En aquest llibre és tracten aquest i molts altres punts de l'educació emocional als centris educatius.