«Per què motiu, en el judici quotidià dels homes, la fe és contrària a la raó, o irracional?» Aquesta pregunta, formulada pel propi Newman en el pròleg d'una de les primeres edicions d'aquests Sermons Universitaris, indica quin és l'objectiu central dels textos recollits en aquesta obra: exposar als seus lectors la relació profunda entre la fe i la raó en una societat en la qual tal relació estava ja obertament en dubte. Escrits entre 1826 i 1843, coincidint amb els anys en els quals Newman va exercir com a prevere anglicà, aquests Sermons permeten observar amb claredat l'evolució del pensament del seu autor en aquest important període de la seva vida. Posteriorment, en 1872, molt temps després de la seva conversió al catolicisme, Newman va fer una revisió dels textos acarant-los amb la doctrina catòlica, i va comprovar amb alegria que no havia de retractar-se de gens del que en ells havia escrit: «Penso que són en el seu conjunt el millor que he escrit, i no puc creure que no siguin catòlics, ni que deixaran de ser útils». L'últim sermó, escrit dos anys abans del seu ingrés a l'Església catòlica, perfila ja la seva teoria sobre el desenvolupament doctrinal, amb la qual resoldria els seus dubtes respecte a les «corrupcions» del catolicisme romà, fent possible el seu acostament definitiu al catolicisme.