'El moment en què un jove pren una decisió i es posa en camí per fer-la realitat és sens dubte el més bell que una vida pugui brindar.' I aquest precisament és el moment que es relata en aquestes pàgines vibrants i commovedores. Una novel·la que es llegeix pràcticament d'una tirada i que suscita comprensió cap a l'ésser humà, esperança en la seva destinació i, alguna cosa encara més insòlit en la narrativa contemporània, pietat. Un relat ple d'imatges indelebles, lúcids pensaments i episodis trepidants. El que encara estimi la vida amb totes les seves polaritats i contradiccions podrà identificar-se amb el protagonista, sempre a cavall entre l'escriptura i l'espiritualitat. Amb notable mestratge narratiu, Pablo d'Ors desplega aquí una història sospitosament semblada a la seva: la d'un home que, per respondre a una inapel·lable trucada interior, s'obre a l'amor i a l'amistat, per descomptat, però també a la incoherència i al dolor i, en definitiva, al sentit de la vida entesa com a servei als altres. Un deliciós jugo acte-fictici de conseqüències incalculables. Una ampolla que es tira al mar perquè la reculli qui encara creu que és possible una literatura de l'ànima. Amb exquisit sentit de l'humor i admirable claredat narrativa, aquest novel·lista ens brinda aquí, segurament, l'obra que els seus molts lectors estaven esperant. Amb un estil límpido i eficaç, d'Ors -sens dubte un dels narradors espanyols vius més singulars- contagia mitjançant la intensitat de la seva prosa una actitud entusiasta i vital. Un relat sobre les experiències iniciàtiques pròpies de la joventut. Un homenatge, tan humil com a rotund, a la llum.