En aquesta monografia interessa abordar el concepte en les seves manifestacions tècniques i generals. Es guarda una atenció especial a la consideració del lèxic com a índex (paraula que va canviar en la història) i factor (paraula que va canviar la història) en relació amb les transformacions socials. Una forma de fitar la immensitat d'anàlisi és cenyir-se a un àmbit d'actuació: el Renaixement com a testimoni del pas gradual de l'Edat Mitjana a la Moderna. De forma paral·lela, en ser els diccionaris els dipòsits tradicionals, i pràcticament exclusius, on poder esbrinar, amb major o menor precisió, el significat de les unitats lèxiques, cal considerar l'evidència lexicogràfica de la permanència o el canvi en els usos lèxics; i, a continuació, i ja en un procedir completament bolcat en la tècnica diccionarística, el tractament d'aquestes manifestacions del concepte, especialment en els diccionaris històrics i en els sincrònics actuals o de sincronies passades, ja siguin tècnics, ja siguin generals. El llibre pretén erigir-se com a part del sediment necessari per a l'explicació dels conceptes manejats pels historiadors, buit que consideren aquests que han d'emplenar els filòlegs, els qui haurien d'assumir aquest magnífic repte, com una forma, potser la més important, de legitimar la seva professió.