Els enfocaments de complexitat són fruit de l'evolució de la ciència biològica i física que amb el temps ha anat trastocant les seguretats del món newtonià. L'entropia, l'homeòstasi, la teoria de sistemes, la cibernètica, la cibernètica de segon ordre, la teoria del caos, etc., són fites que han possibilitat el desenvolupament actual de la teoria de la complexitat, la influència de la qual ha revolucionat els enfocaments, els abordatges i fins i tot l'epistemologia de les ciències socials. Doncs bé, el present llibre se centra a analitzar i desenvolupar algunes de les teories més actuals sobre la complexitat, per així entrellucar la seva influència en l'educació i evidenciar com tals enfocaments han anat transformant la qüestió pedagògica en els últims anys. El lector trobarà estudis sobre les aportacions de G. Bateson -que tanta influència ha tingut en l'obra d'I. Morin-, de D. Bohm i la seva complexitat quàntica; els treballs del premi Nobel I. Prigogine, els de el sociòleg N. Luhmann, la sorprenent teoria d'H. Maturana i les complexitats circulars; F. Capra i la complexitat ecològica, i, per descomptat, l'obra d'I. Morin, per ventura la més significativa en el si de les ciències socials i de l'educació. Estem, doncs, davant un llibre que pot interessar a un ampli nombre de persones, des d'estudiants de Pedagogia a professionals de l'educació, i que de ben segur sorprendrà a els qui es dediquen a les ciències «dures», ja que l'epistemologia de la complexitat té un dèbit gairebé total amb les matèries fisiconaturales.