La lluita era cos a cos, a punyalades però també amb la star. Cada setmana, explosions i tirotejos. Als barris baixos, autèntics abismes a les ciutats de tot el país, es consumia morfina i s'apurava la nit en cabarets i tavernes per a la gent de «malament viure», com el travesti i misteriós anarquista Flor de Tardor, que compartia la seva copa de vi amb matones, apatxes i agents del hampa, mentre no passava setmana en què no es parlés de la inminencia d'un aixecament o d'una insurrecció armada. Els periodistes, molts d'ells disfressats de delinqüents, es barrejaven entre les hosts del «Exèrcit del crim» per després explicar el viscut. La bofia havia declarat la guerra al crim, però ara com ara perdia la partida....