Per primera vegada es publica en espanyol l'edició completa de Llàgrimes i sants, de Emil M. Cioran. La versió que es llegia en espanyol fins avui no es basa realment en el text original, sinó en la traducció francesa, una reelaboración reduïda realitzada per Sanda Stolojan en els anys 80, qui, com ella mateixa afirma, va haver de sotmetre's a les censures que el propi Cioran es va obstinar a aplicar al llibre de cara al públic francès «il faut penser à ens lecteurs païens», al·legava, segons compte Stolojan en la seva correspondència amb Noica. Més tard, Cioran lamentaria enormement haver desvirtuat l'esperit del llibre d'aquesta manera; tractant-se, d'altra banda, segons ell mateix expressa en la seva correspondència, del millor llibre que hagi escrit.