En l'actualitat, la ciència segueix practicant-se i interpretant-se majoritàriament des del paradigma cartesià-baconiano nascut amb la revolució científica del segle XVII, el qual porta implícita una concepció lineal dels sabers que dóna raó d'algunes lleis, regles i hipòtesis, però que no permet validar altres plantejaments ni explica de manera satisfactòria la creativitat. Disciplines com la filosofia de la ciència, l'epistemologia, la psicologia, la física i les matemàtiques desenvolupades al segle XX o la neurociencia més recent, han posat de manifest la conveniència d'adoptar un nou marc d'enteniment. Aquest llibre reflexiona sobre la necessitat d'avançar cap a una noció integral de la ciència, aplicant el que el pensament evolutiu i ecològic ja formula de forma explícita. Lamarck, zoòleg del segle XVIII i pare del concepte de biologia, va advertir que la comprensió del «vivent» -en l'encertada expressió aristotèlica- no podria prosperar si se separava de l'anàlisi filosòfica. La seva profètica visió té avui més vigència que mai.