La sal de la vida (The spice of life) va ser publicat per vegada primera en 1964 i és una molt assolida miscel·lània reunida per la seva secretària i insigne chestertoniana, Dorothy Collins. Els articles procedeixen de molt diverses publicacions al llarg de més de vint anys i el que dóna títol al volum va ser escrit per Chesterton solament tres mesos abans de la seva mort. Para Dóna-li Ahlquist, reconegut biògraf del nostre autor, est és potser el més orgànic i millor organitzat dels llibres pòstums de Chesterton. En ell es reuneixen, juntament amb els habituals assajos polèmics sobre temes d'actualitat com l'educació o l'escriptura de novel·les de detectius, uns altres de caràcter més literari que ens parlen, com solament G. K. (i Borges) saben parlar-nos, de Shakespeare, Esopo, Alicia al país de les meravelles, Samuel Pepys o Charlotte Brönte, per citar solament uns pocs noms. Gilbert Keith Chesterton (Londres, 1874-Beaconsfield, 1936). És conegut, sobretot, entre el gran públic, pels seus relats policials del pare Brown i per la seva novel·la L'home que va ser Dijous, però el gran escriptor anglès va destacar en tots els gèneres literaris, especialment en el menys convencional i menys tancat (tal com convenia al seu peculiarísima personalitat humana i artística), l'assaig, la qual cosa si escau no és sinó parlar de periodisme. Perquè el sempre polèmic i polemista Chesterton va ser sobretot, durant tota la seva vida, un periodista, és a dir un home curiós i apassionat per qui no hi havia assumpte que no pogués o no hagués de ser tema de discussió («no hi ha coses sense interès. Tan sol persones incapaces d'interessar-se» és una de les seves frases o, la qual cosa és gairebé el mateix, de les seves paradoxes). Al catàleg d'Edicions Espuela de Plata i Renaixement poden trobar-se una bona part, a més d'una molt bona representació, de l'obra de Chesterton. Entre edicions de rescat, noves traduccions i llibre inèdits en espanyol, vam sumar ja més de vint títols, entre els quals destaquen els següents: William Blake (2007, 2010, 2017), El color d'Espanya i altres assajos (2007, 2009), Lectura i bogeria i altres assajos imprescindibles (2008), la qual cosa vaig veure a Amèrica (2009), Robert Browning (2010), Chaucer (2010), L'home que va ser Dijous (2010), La cosa i altres articles de fe (2010), Enormes minúcies (2010), Tipus diversos (2011), L'acusat (2012), Sobre el concepte de barbàrie (2012), L'eugenèsia i altres desgràcies (2012), L'home corrent (2013), La superstició del divorci (2013), La sorpresa (2014) i L'amor o la força del sinó (2017).