Entre el 'real' de la vida i el 'real' literari intervenen una sèrie d'instàncies intermèdies que el novel·lista manipula amb art i astúcia, lluny de tota pretensió d'innocència. La memòria, diu Walter Benjamin, no pot fixar el flux del temps ni abastar la infinita dimensió de l'espai: es limita a recrear quadres escènics, capsular moments privilegiats, disposar de records i imatges en una ordenació sintàctica que paraula a paraula configurarà un llibre. La infranquejable distància del fet a l'escrit, les lleis i exigències del text narratiu, transmutarán insidiosamente fidelitat al real en exercici artístic, propòsit de sinceritat en virtuosisme, rigor moral en estètica. Cap possibilitat d'escapar al dilema: reconstruir el passat serà sempre una forma segura de trair-ho quan se li dota de posterior coherència, se li amaña en artera continuïtat argumental. Millor deixar la ploma i interrompre el relat per amenguar prudentment els danys: el silenci, i només el silenci, mantindrà intacta una pura i estèril il·lusió de debò. La present edició afegeix als dos volums de memòries, Vedat vedado i Els regnes de taifa, diversos textos escrits amb posterioritat en raó del seu contingut autobiogràfic.