En paraules del professor José Ángel García de Cortazar, «el protagonista del volum d'estudis sobre l'Edat Mitjana peninsular és la frontera, entesa amb suficient amplitud de mires com per fer d'ella un vector d'investigació en què caben amb identitat suficient tant l'anàlisi de casos concrets referits a diferents aspectes (espacials, econòmics, socials, polítics, culturals) com la seva articulació sintetizadora. Aquesta segona és precisament la que, fet i fet, permet distingir, en cadascun d'aquells aspectes, i, sobretot, en la seva combinació global, dos gradients de situacions. D'un costat, el que tendeix a expressar-se en termes soci-espacials: centre, perifèria, confín més que frontera i alteridad. D'un altre costat, el que, en part, com a desenvolupament conseqüent d'aquest primer gradient, suscita un altre que s'expressa en termes més aviat soci-culturals: comunió, acceptació, disenso, resistència, oposició, rebuig. En tots dos casos, el pol de referència ho constitueix un poder instal·lat en els variats, i, amb freqüència en l'Edat Mitjana, concurrenciales i sempre relatius, "centres" que dicta les pautes de comportament que defineixen les condicions d'inclusió i exclusió en un sistema social determinat. Per a la captació i l'estudi dels processos, la historiografia dels últims trenta anys ha anat rebaixant el paper dominant que, en un temps, es va atribuir als factors econòmics per anar transferint-ho als factors socials i àdhuc als culturals en el seu més ampli sentit». Així, la gran frontera peninsular, la de cristians i musulmans, però també les internes, les nacionals, les ideològiques, les religioses, les internacionals, les soci-econòmiques, les forals, les culturals, entre unes altres, vertebren els nou treballs que contituyen aquest volum i que tenen el seu origen en el Seminari Internacional «L'Edat Mitjana Peninsular: aproximacions i problemes» (2014), que va tenir com a seus la Universitat dels Andes, la Universitat de Xile i la Universitat Adolfo Ibáñez.