Som «habitants d'un espai i un temps allargat, mòbil, desmaterializado, en el qual el sobirà és, com mai abans ho havia estat, el principi de la heterogénesis de les finalitats. És l'interregne, un nou desordre i, a més, babélico». L'espai social contemporani assembla una torre de Babel horitzontal en permanent mutació on res sembla estar ja en el seu lloc i moltes coses semblen no tenir-ho. En aquest mar sense confín i agitat per la crisi, els individus, solitaris interconnectats, han perdut els punts de referència que defineixen l'activitat del pensament i l'acció raonable: han perdut el sentit del comú. Aquestes últimes reflexions de Zygmunt Bauman, en diàleg amb Ezio Mauro, pretenen servir de brúixola d'orientació per sortir de la Babel del present. Però la tasca de construir una responsabilitat comuna i una nova moralitat cívica des del coneixement és un treball ardu. «Hem de proveir-nos», diu Bauman, «pel agotador camí que ens queda, per la escabrosidad del recorregut i per a la limitada fiabilitat dels vehicles que disposem».