Què tenen en comú una noia que es llança des d'una setzena planta, un necrolector,
un vagabund filòsof, una enigmàtica jove russa, la Màfia, un tipus amb onze dits
exproxeneta i novel·lista retirat, una prostituta parent de la Justine de Sade, un botí
milionari robat, una fugida i una implacable persecució?
Sobreviure com a manera de pensar, com la melodia que travessa i tanca Dátrebil, fórmula
narrativa pura, sense tallar, de la vida.
Un caleidoscopio distópico en el qual el llenguatge poètic i el metadiscurso artístic s'imbriquen
magistralment, com és habitual en les novel·les de Pedro, amb l'acció i una
destresa visual cinematogràfica que ho situen entre els escriptors més interessants del
panorama literari actual.