En aquestes memòries fictícies assistim com a testimonis a una vida lliurada a la dansa, i participem de les experiències més íntimes, preciosistes i doloroses del seu protagonista. Amb el teló de fons de la ciutat del Neva, els seus palaus, teatres i avingudes, se succeeixen les seves reflexions sobre l'ambició i la competitivitat; la fama i el sacrifici; l'abandó del país d'origen per motius professionals i culturals; les relacions personals truncades per una professió absorbent; el plaer i el desig; i, sobretot, aquest tema innombrable per a les dones: la decadència del cos pel pas del temps. El temps: «quan nostra vida passa sense més, és una pura gens, i de sobte només ho sentim a ell».