Una pregunta que m'han formulat de manera recurrent alguns lectors de la closca, especialment els estrangers: «El que s'explica en el llibre és real, tot això va ocórrer de debò?». En ocasions, la pregunta venia a ser la mateixa, però plantejada de manera més subtil: «Evidentment, qualsevol autor té dret a introduir elements de ficció en les seves obres, per molt realistes que poguessin resultar. Si escau, quant hi ha d'imaginat, d'invenció, en els successos descrits en la novel·la?». Quan els responia que no, tot el que han llegit aquí és real, no m'he inventat absolutament gens, els seus ulls em miraven amb sospita. No l'hi podien creure. Però una vegada iniciada la revolució ?que havia obligat a A el-Rostiu a exposar davant tots el culmen de la seva barbàrie? un d'aquells incrédulos va tornar i em va dir: «Ara sí em crec que tot el que s'explica en La closca pot ser cert. A partir d'ara, la novel·la no podrà causar el mateix impacte que abans». (de la Introducció de Mustafa Khalifa)