Fa un any publiquem «Música de merda», un assaig romàntic sobre el bon gust, el clasismo i els prejudicis en el pop. «Merda de música» neix amb la intenció de mantenir viu aquest debat i portar-ho al nostre entorn cultural i vital. - El concepte d'autenticitat en les xucles de cuir, la reafirmació lesbiana a través de Mecano, l'honestedat en Raphael, la generació de l'eufòria en Marisol. - El paternalisme cap a Camela, la música barroca com a veritable underground, Savina com a mascota canalla de la dreta, Enrique Iglesias com a esperanto pop a l'Havana. - L'esnobisme dels conversos de l'elitisme cultural, ara croats del gust hegemònic. I, per sobre de tot, la necessitat de l'amor per entendre'ns i de l'odi com a eina per definir-nos. Algunes de les signatures més audaces del nostre país llancen llum i volum sobre aquesta «Merda de música» que ens va convertir en el que som. Amb textos de: Rodrigo Fresán, Marina Garcés, Sergio del Molino, Paul B. Preuat, José Luis Pardo, Javier Blánquez, Nacho Vegas, Marta Sanz, César Rendueles, Mercedes Cebrián, Servando Rocha i Raquel Peláez.