Hi ha una intensa relació entre el lloc i la persona. No sempre ho sabem ni sempre resulta evident, però hi és. Així succeeix particularment quan ens aproximem a l'espai de la recerca espiritual.
El concepte de monestir interior fa referència a una sèrie d'espais i de pràctiques que van molt més enllà d'una idea unívoca i que insinuen, ben al contrari, un univers ric de ressonàncies, connotacions i significats. Un univers que bascula entre el lloc i la persona.
En èpoques i tradicions molt diverses, homes i dons han cercat sovint llocs on trobar-s'a si mateixos. En algunes d'aquestes tradicions, aquests llocs de particular indagació i treball interior han rebut el nom de monestir. És tracta sens dubte d'un espai, però sobretot és tracta d'un lloc creat i definit per l'ús que es'n fa. El lloc neix d'una pràctica. De quin espai és tracta? A l'interior de quin espai tenen lloc els pràctiques monàstiques? On van els qui es voltin a si mateixos? El monestir, tot i ser sovint un espai exteriorment visible, en última instància oculta sempre un on interior i recòndit, de difícil accés. Els quatre capítols d'aquest llibre parlen precisament d'aquest accés i emprenen cadascun la taverna de trobar-ne els portis.