Un chapín és un tipus de sandàlia espanyola amb alces, i «chapines» és com es coneix als guatemalencs en bona part d'Amèrica. Un apel·latiu de doble ús, de vegades llançat amb menyspreu, altres esgrimit amb orgull, que ens dóna una de les claus d'aquest trencaclosques obtingut per decantació. No una altra cosa és la literatura en Eduardo Halfon: fragments al seu imant, el conte entès com una forma de biografia íntima i fragmentada. La resta de les claus es troba en cadascun dels títols d'aquest tríptic essencial: la seva doble identitat de jueu i llatinoamericà (triple o cuádruple si expliquem EUA i Espanya com a pàtries d'adopció) és el vòrtex sobre el qual giren tots els seus relats; tradició i otredad, llenguatges inventats; el dibuix com a forma de representació, reflex de la mudesa de la infància. I la violència, l'espectre de la violència, la festa de la violència i la destrucció com una vall ignoto i feliç.