Al llarg del segle XX, la identitat catalana va ressorgir dels cendres com una au fènix amb forces renovades. Amb el final del franquisme, és van acabar de dibuixar els trets definitoris d?un poble la fortalesa del qual és la capacitat de gestionar els pèrdues i d?admetre la seua fragilitat. Aquest llibre és proposa mostrar la importància de la literatura per a cohesionar una societat sense defugir els qüestions més difícils. Els obris són comentades en el context de la literatura universal i permeten comprendre uns textos ja coneguts donis d?un punt de vista inusual i nou. Un plantejament que ultrapassa el cas català i s?inscriu en la reflexió entorn de la formació dels identitats a Europa per deixar entreveure la densa xarxa de connexions entre la política i la cultura, massa sovint negligida.