Els canvis socials han modificat en totes les generacions la manera en què s'estructura la societat en funció de l'edat i l'etapa vital. Adolescència, joventut i adultesa no responen als paràmetres de fa vint o trenta anys i, sens dubte, ocorre el mateix amb el grup format per les persones que deixen de forma activa el món laboral. La generació sènior, abans coneguda com a «tercera edat», no té res a veure amb la d'uns altres temps. D'aquí la necessitat d'adoptar una mirada diferent que permeti comprendre aquesta etapa de la vida, donant noms diferents segons els diferents moments: «generació sènior» (fins als 75-80), «persones majors» (a partir dels 80-85), «persones majors amb necessitats» (a partir dels 85). Aquests canvis no han comportat solament majors expectatives de vida, sinó major formació, una pràctica professional més qualificada i més experiència, per la qual cosa es disposa d'un gran potencial de sabers i coneixements que no poden ser ignorats ni oblidats, ja que formen part del nostre patrimoni cultural . Solament atorgant-los un espai de col·laboració en els processos de construcció de coneixement mitjançant relacions multigeneracionales, serà possible aquest reconeixement i la participació no esbiaixada ni tancada en el seu col·lectiu d'edat. Per això es proposa la seva participació, com a mentors , en treballs de recerca en centres d'Educació Secundària postobligatoria (batxillerat o cicles formatius), a la universitat (graus, postgraus, mestratges) i en institucions socials no formals que també realitzin investigació.