Els meus amics porten tota la vida dient-me que hauria d'escriure un llibre, perquè sempre m'estan passant unes coses molt rares. Sembla que atrec qualsevol tipus de situació absurda! I si em passen coses estranyes fins a quan estic fent la compra en el súper, no us vull ni explicar quan als meus vint-i-nou anys llargs i, després d'una relació de més de set, vaig tornar a la solteria. No hi havia un sol dia que sortís de festa que no fos una aventura digna de ser compartida, i ni un sol diumenge a la tarda en el qual no se m'obrissin deu finestres de xat per demanar-me el part de novetats d'aquest cap de setmana. Fins que em vaig dir "Potser sí que hauria d'escriure aquest llibre. Al cap i a la fi, és clar que el contingut i l'expectació ja els genero".