Al segle XVIII es va produir una profunda transformació cultural, social i política que s'explica entre les més transcendentals de la Història d'Europa. El sistema cortesà que, fins a aquest moment, havia regit el model social, polític i cultural dels europeus va entrar en crisis. La figura del pare de família associada al governant i el principi aristotèlic d'equitat van ser posats en dubte, quedant desacreditats i, finalment, remplazados per nous valors. En el pas del segle XVI al XVII va aflorar una nova forma de veure i expressar la realitat en l'art i la literatura, naixent una nova cosmovisió a partir del valor concedit i reconegut a la ciència i la forma d'articular i dominar el territori per actuar sobre ell. Les transformacions culturals van afectar a tota l'organització polític-social que coneixem com a sistema cortesà; filòsofs i polítics van entendre que l'esquema aristotèlic lluny d'harmonitzar la societat a través d'una escala d'obediències la sumia en una perenne prostració deguda a la seva articulació convencional. Era necessari acabar amb aquesta civilització perquè aparegués l'autèntic individu, el model del qual no era ja el cortesà (ocupat a créixer i aparentar), sinó el ciutadà (compromès amb la comunitat), cridant a transformar la suma d'individualitats en nació. L'estudi del pas d'un a un altre model va donar lloc a una nova realitat; analitzar aquest procés és l'objectiu dels autors d'aquesta obra.