El temps és un tema de reflexió tan apassionant com a esmunyedís. Si no ens ho pregunten, tots sabem què és, però, com va advertir sant Agustín, si tractem de definir-ho, acabem embullats en complexes paradoxes. La nostra vida es mou en una lleu franja de temps present, amb un passat, que ja no és, a les seves esquenes, i un futur, que encara no és, per davant. Proust va elogiar la capacitat de l'art per ressuscitar moments pretèrits de la nostra vida; els existencialistes van lloar la consciència de nostra finitud com a forma d'autenticitat; els biòlegs parlen d'un temps intern que regula funcions vitals sense la nostra intervenció conscient i Albert Einstein va definir el temps com la quarta dimensió. Safranski explora de forma atractiva i accessible la multiforme experiència humana del temps i descobreix en el seu inexorable transcurs un tret essencial de la condició humana.