Néstor Fabris, un exmilitante polític, torna a Buenos Aires després de trenta anys d'exili a Itàlia per assistir a les noces d'un fillol al que ni tan sols coneix. En el transcurs de les primeres hores, la seva ciutat natal se li apareix com un lloc espectral, fora del temps, que no guarda relació alguna amb el qual ell havia conegut i estimat, i en el qual s'anirà ensopegant amb antics camarades ja morts o desparecidos. Alberto Manguel crea en El retorn una al·legoria summament inquietant, al mateix temps que lírica, sobre la inutilitat d'intentar recuperar el passat en la qual posa de manifest les funestes seqüeles de la dictadura.