L'últim any de vida lúcida de Friedrich Nietzsche (1844-1900) és un any d'intensa i fructífera activitat. En amb prou feines vuit mesos, de maig a desembre de 1888, compon set obres memorables. Entre elles, unes poques setmanes abans del definitiu col·lapse mental, redacta aquesta genial i impressionant autobiografia que és Ecce Homo, un dels productes més extraordinaris dins del gènere i, probablement, el més singular dels escrits nietzscheanos. En aquesta esplèndida peça literària, on la autoalabanza i el joc irònic amb si mateix es conjuguen de manera insuperable, Nietzsche ens descobreix alguns dels trets més fascinants del seu caràcter i de la seva vida, alhora que relata amb concisió i precisió admirables el germen, l'atmosfera, el sentit de cadascun dels seus llibres. El to de ressonàncies apocalíptiques, deliberadament provocador, amb el qual s'anuncia aquí la inminencia d'una crisi que encara sentim propera, constitueix un repte més al lector, enfrontat al misteri del que la pròpia obra de Nietzsche representa davant el desafiament del nihilisme.