Hi ha pocs textos que sintetitzin amb major lucidesa la condició de l'individu en la societat de consum del segle XXI que aquestes pàgines escrites per Zygmunt Bauman. En elles es delimiten amb precisió els contorns d'un estat de coses en el qual els individus, convertits en consumidors, han perdut contacte amb totes les referències ideològiques, socials i de comportament que havien determinat la seva actuació en segles anteriors. En aquest ordre nou la vida «s'accelera» per la necessitat, gairebé obligació, d'aprofitar tantes oportunitats de felicitat com sigui possible, cosa que ens permet ser «algú nou» a cada moment. La identitat es construeix per mitjà d'accessoris comprats, que apareixen al mercat en nombre que es multiplica fins a fer-se incontrolable, igual que l'oferta d'informació amb que el nostre criteri és bombardejat des de totes parts. Això té influència sobre la nostra manera de relacionar-nos amb el saber, el treball i la vida en general: l'educació, en l'època de la modernitat líquida, ha abandonat la noció de coneixement de la veritat útil per a tota la vida i l'ha substituït per la del coneixement «d'usar i tirar», vàlid mentre no es digui el contrari i d'utilitat passatgera. No obstant això, per Bauman, la formació continuada no hauria de dedicar-se exclusivament al foment de les habilitats tècniques i a l'educació centrada en el treball, sinó, sobretot, a formar ciutadans que recuperin l'espai públic de diàleg i els seus drets democràtics, doncs un ciutadà ignorant de les circumstàncies polítiques i socials en les quals viu serà totalment incapaç de controlar el futur d'aquestes i el seu propi.