La Fanfarlo és un relat curt, una nouvelle d'inspiració autobiogràfica que el gran Baudelaire va veure publicada en 1847, quan només tenia vint-i-cinc anys. El jove poeta Samuel Cramer intenta ajudar al seu antic amor madame de Cosmelly a desfer el romanç entre l'espòs d'aquesta i la cèlebre ballarina Fanfarlo. Amb aquesta fi es fa passar per un enamorat de l'actriu, però es pren tan de debò el paper que acaba caient en el seu propi parany.