?Podràs fi ngir no conèixer l'arrel grega de l'amant. Aquesta corda gruixuda que subjecta al pal llarg i encorbat per sostenir la vela: amant en navegació signifi ca corretja. I qui, sinó Pablo, hagués de saber-ho. Podràs fi ngirlo. Però mellarás la sivella fins a deslligar-la del coll. I destil·laràs el seu cuir: els ulls embriacs de tant amb- tar el que han vist. El fi ngirás. Jo mateixa ho vaig fer. Però després de tot, serà inevitable no sentir-ho: t'espantaràs. Perquè com tu, com en qualsevol resposta sembrada amb veritat, ell estava espantat. El seu art, és el seu temor. D'aquí ho treu.? MARÍA LÓPEZ